Últimamente se han ido reequipando algunos itinerarios largos de Montserrat. Unos bastante clásicos en su día y otros no, pero todos ellos con unos seguros pequeños y francamente oxidados. Todos han respetado el equipamiento original, sustituyendo expansión por expansión. Reflejo, únicamente, alguna de ellas.
-“Esperó Nord a la Canal del Ninet, a la paret nord d'Agulles. Es tracta d'una via oberta ja fa uns anys pel Remi Brescó i el Picazo.
Les 12 expansions de la via han estat substituïdes i la R1 ha estat desplaçada a un lloc més còmode a 1,5 m de l'original (Edgar Tous)”.
-“Ja he acabat de restaurar l'Armand-Fredi (Diables), ha quedat tot molt bé.
2 parabolts a les reunions i totes les expansions de progressió restaurades.
Tots els burils vells escapçats, excepte 1 o 2 per reunió per allò de penjar material.
Tots els cordinos de les escàrpies també canviats.
La diferència amb abans es que ara no cal portar les 6 plaquetes, nomès 1 per dos caps que he deixat a la R2 i R3.
Els 3 burils de l'arbre del 1er llarg no els he tocat ja que pertanyen a la via Sherezade (Edgar Tous)”.
-Paret del Ecos: Diedre Pericman (Riki Kalamontse).
No hay comentarios:
Publicar un comentario