CAN 3/4

Edgar me envía estas reseñas retocadas y añadiendo las fisuras  que ha abierto recientemente.

 

GRAU DELS MATXOS

 

Tres noves vies venen a complementar l'àmplia oferta del Grau dels Matxos.
Aquesta vegada són fissures desequipades que difereixen de l'estil tradicional de la paret i de la mà de dos bons coneixedors de l'assumpte: Joan i Edgar.

CAN 3/4

 

Les franges de roca arenisca situades sobre Sant Martí de Centelles semblen no tenir fi. Distribuïdes en dos pisos, la seva extensió és francament enorme. El mal és la qualitat de la roca, que exigeix als equipadors passar llargues hores netejant i endreçant l'itinerari.
Però sembla que això no és motiu per a tirar cap enrere les ganes de noves rutes i a poc a poc el famós Grau dels Matxos es va expandint.
En aquesta ocasió i gràcies, sobretot, al treball d'Oscar Llop, presentem el sector Can ¾, situat entre el Grau dels Matxos i El Sunyer.
Paret de dificultats una miqueta selectives i encara en desenvolupament, amb diversos projectes en marxa i alguns trams per desenvolupar, però que el seu equipador a volgut divulgar.
Tenir en compte que la seva ubicació ho situa en una zona mes ombrívola i que el millor serà evitar els dies mes freds de l'any.

GRAU DELS MATXOS 3

Els textos de les entrades anteriors sobre el Grau dels Matxos no són perquè si. Es tracta d'una paret amb molta qualitat, molt coneguda i molt freqüentada. Encara així, en una fase inicial i per problemes amb els propietaris no anava a aparèixer en aquest llibre.
Bé, amb els propietaris i amb els escaladors que feien gala d'un comportament incivic, aparcant on se'ls havia dit clarament que no es podia, com per exemple en la corba on comença el camí. Malgrat tot van continuar fent-ho, lamentable. I mes encara si avui dia contínua passant una cosa similar.
Amb el temps les coses van tornar una mica al seu llit i l'ambient es va tranquil·litzar. Va ser llavors quan els equipadors, gentilment, van decidir compartir el seu treball amb l'esperança que tot podria anar bé.
Pel que veig, últimament es tornen a repetir els episodis del principi.
Al final sembla que tenim el que ens mereixem.
De tots depèn el poder continuar escalant aquí, i en molts altres llocs, si observeu alguna cosa fora de lloc fer-li-ho saber a l'infractor.
Si aparca on no deu, increpar-li sense pensar-ho ni una vegada.
Al final són pocs, però per ells paguem molts.
Altres parets pròximes no apareixeran en el llibre, precisament per fets semblants. Recapacitem i impliquem-nos tots en la conservació del nostre patrimoni i les bones relacions. Al final tot és seguir la lògica.

 

GRAU DELS MATXOS 2

Como tantas otras, parte de esta zona se engloba dentro de una propiedad privada.

Ya ha habido problemas por  aparcamiento indebido y otras cuestiones.

Solo existe una solución: un comportamiento ejemplar llevado al extremo. Solo aparcar dónde no causemos problemas y si esta lleno, no dudar en ir a escalar a otro sitio o dejarlo donde no moleste, por lejos que esté. Ser todo lo respetuoso que sea posible en todos los aspectos: ruidos, gritos, basura, convivencia.

Cerca de aquí existen otras paredes que no aparecen en la guía por problemas parecidos.

La escalada, especialmente cerca de las ciudades, ests sea la hora de replantearnos unas cuantas cosas, entre ellas educar a cidos.

o o dejarlo donde mo moleste, por lejos que está en un momento álgido y quizás sea la hora de replantearnos unas cuantas cosas. Aquí es donde los guías, instructores, monitores y rocódromos jugaran un papel fundamente, instgruiocs cuantas cosas, entre ellas educar a cidos.

o o dejarlo donde mo moleste, por lejos que estían un papel fundamental.

 

GRAU DELS MATXOS 1

El Grau dels Matxos és una extensa paret, d’una mica mes d’un km., equipada fa relativament pocs anys i que, ràpidament s'ha convertit en una de les zones mes visitades d'aquesta part de Catalunya.
Els motius són molt clars: curta aproximació, gran quantitat d'itineraris de graus mitjans i qualitat suprema en tots ells. La bona feina dels equipadors ha fet la resta.
Va ser en el 2003 quan Pep Vila, equipa els primers itineraris. Pep és un gran escalador local, amb una inquietud tal que li situa com equipador en gairebé totes les parets que envolten la seva casa, ampliant horitzons allà on faci falta.
En el 2004 s’hi posa Miquel Puigdomènech i en el 2006 s’hi suma Jordi Ricart. Juntament amb equipadors com l’Aitor Miralpeix, Oscar Llop.. i altres esporàdicament, la paret s'ha anat desenvolupant fins a sumar mes de 200 itineraris, tots ells realment bons. Sens dubte, el major treball ve donat per la qualitat de la roca, arenisca variable. Això es tradueix en llargues hores de neteja, sumat a la necessitat de col·locar ancoratges fiables i de qualitat. Equipaments lents, treballosos i cars, que tots hem de valorar en la seva justa mesura.
El cas és que avui dia aquesta paret resulta molt freqüentada, com algunes altres de Catalunya, i la convivència i el respecte resulten fonamentals per a poder continuar gaudint de meravellosos dies d'escalada.

 

SOT DEL TORN

Este valle, con paredes a ambos lados y, por lo tanto,  escalable durante todo el año, contaba con varios itinerarios dispersos, salvo en l’Agulla del Vidre y poco mas.

Desde hace unos años se han equipado un montón de buenos sectores tanto al sol como a la sombra.

La larga aproximación eta vez creo que merece bastante la pena y quizás pase de ser una zona puramente local a algo mas.

En las imEl moderno seo qie merece bastante la paena ty quiizas pase de ser una zona piuramente local a algo mas. En las imo deasrrollsoságenes aparecen Joan Boter, Joan Galmés y Jordi Ríos.

 

ELS CASTELLETS

Estas fotos constituyen una excelente prueba de las posibilidades de escalada en fisuras que nos ofrece la zona. Varios son los lugares donde encontraremos grietas de diferentes tamaños, ideales para perfeccionar nuestra técnica de empotramientos: El Folló, Grau dels Matxos, La Trona, Els Castellets… Arenisca y caliza nos brindan líneas geométricas para entrenar antes de aventurarnos en países dónde predomina esta técnica y que no es nuestro caso.

Ese día nos pasó igual que otra vez, con David en el Montsant, y que ya conté en estas páginas. No teníamos tercera persona, así que fijamos cuerda, aseguré a Pep, le fijé cuando llegó al punto deseado. Jumareé, hice las fotos dónde me interesaba y para abajo. Vuelvo a asegurar a Pep y desmonta. En este caso terminamos saliendo por arriba en una vía de dos largos. El vehículo nos esperaba en la cima.

 

LA TRONA

Tras muchos años, vuelvo a la Trona, de nuevo con Pep Vila y algunos compañeros (de esto hace 7 años y no recuerdo los nombres, lo siento). Repetimos un nuevo itinerario a la izquierda del todo, así cono otros mas cortos a la derecha.

PAra hacer fotos regresamos de nuevo a la fotogénica Cerdà-Riera y sus excelentes y perfectas fisuras areniscas.

 

EL FOLLÓ SUD

Buen sector con vías continuas y coloridas. Bastante tranquilo y poco frecuentado, le podríamos achacar la falta de vías fáciles, pero es lo que hay.

En su día ya lo publiqué en un artículo en la revista Vèrtex.

 

MONTMANY

Como en casi todas las publicaciones que hago procuro incluir alguna novedad, algo no publicado hasta la fecha. En ocasiones excelentes sectores y otras veces lugares mas modestos.

Esta vez no iba a ser menos y aparecen, a parte de todas las actualizaciones posibles (que son bastantes), algunas paredes nunca antes publicadas en ningún medio.

Montmany es una bonita pared, con tonos rojizos, que nos hará pasar buenas jornadas en sus verticales muros y fisuras. Bien escondida, es el perfecto lugar secreto dónde desaparecer del mundo por unas horas. Por sus características, no se masificará, pero siempre será una buena opción para variar.

En las fotos aparecen Sergi Villar y Montse Miñano.