Els textos de les
entrades anteriors sobre el Grau dels Matxos no són perquè si. Es tracta d'una
paret amb molta qualitat, molt coneguda i molt freqüentada. Encara així, en una
fase inicial i per problemes amb els propietaris no anava a aparèixer en aquest
llibre.
Bé, amb els propietaris i amb els escaladors que feien gala d'un comportament
incivic, aparcant on se'ls havia dit clarament que no es podia, com per exemple
en la corba on comença el camí. Malgrat tot van continuar fent-ho, lamentable.
I mes encara si avui dia contínua passant una cosa similar.
Amb el temps les coses van tornar una mica al seu llit i l'ambient es va
tranquil·litzar. Va ser llavors quan els equipadors, gentilment, van decidir
compartir el seu treball amb l'esperança que tot podria anar bé.
Pel que veig, últimament es tornen a repetir els episodis del principi.
Al final sembla que tenim el que ens mereixem.
De tots depèn el poder continuar escalant aquí, i en molts altres llocs, si
observeu alguna cosa fora de lloc fer-li-ho saber a l'infractor.
Si aparca on no deu, increpar-li sense pensar-ho ni una vegada.
Al final són pocs, però per ells paguem molts.
Altres parets pròximes no apareixeran en el llibre, precisament per fets
semblants. Recapacitem i impliquem-nos tots en la conservació del nostre
patrimoni i les bones relacions. Al final tot és seguir la lògica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario