![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiM4Afd0t7FNnvFh1v4uvfYEc74pj01yWEnBUs_xzMX8m7EL-9JQXgxRPzZcvQU4-DtLZ3MKxt-xneWIiiqooGgQMcpu94drA8j5pjFCaoifEeQz78mwFtvMKZ5j92ctE9L8IgyRna5UQ-FKuHLRydEAV-uKOLyIpa9PJqP70QJh4XT8AMK6urtrMIH1BS/s320/441340973_2677325942418235_6279360130334451827_n.jpg)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiED7_7Q6FK7UzAbzaBQUgAqG6PhG_14UkvcJDNciXiis7L3DxbFEO7hV7lsmLttYKFFYn9n2rXPvsPx3wv69wt44RFQ8oai9Funkmhk9jCuGfNpJvDgiP-hduU9fW-Nmz4SNFF_9SfWT3h8HSBLUKXxlz3UWLdS40VlcMEExFhf1meq506gvnqbbM8ivYr/s320/441462704_2410866652444399_4096732908260665568_n.jpg)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEguEN669z5A52fKU7Chk_pmT3xxdPPBZPM8aUxmwYCbTELvYV0VLZOBcNFzsvO6wdJAAguQ_4vrAuGR3IZpQETgvT-2iA_Nu5NRo2S_CDa-DcvyeRiIS0YAIs71KIIfrx6Eel8ddfXTCWHe3z-f1PNiLuClRCDyxP_gNtvX-ElhKO0vucPAOqPxpgQoTPsb/s320/441569344_1008437694136871_541706297895532088_n.jpg)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjp4tt5Zkv99EKh6ndaqfUjHoxHj9HOn35-J9VNV92z9LRpQl00RHBJQVNphNAbxNrdT8gQcjWs0KSLtmyamsvK79nx7xNaVV9-gxSmhGfl1Wl1eDvXJjx1QFaGKraj1BLyRztCArfMK7ovYDLZ_nUxRFajuLqOH5zS-VFLhmLDrck5JZho4felbLyWjav_/s320/441390747_444954368162716_3724037849330448835_n.jpg)
Contra tota predicció meteorològica, ahir vam poder
escalar. De totes les tempestes anunciades, només van caure 4 gotes mal
comptades. D'aquesta forma vam poder: Miki Matutano,
Armand Ballart i jo repetir l’Esperó del
Mìstic. Preciosa via que havia escalat
fa gairebé 40 anys i que ens va agradar molt a tots.
La segona part del dia estava consagrada a la manifestació
“Parets Lliures”
Crec que va ser tot un èxit i que va aconseguir congregar un bon nombre de
persones reivindicant el seu dret a escalar.
Aquest és l'eslògan d'entrada, però darrere hi ha alguna cosa mes que esperem
que es vagi desenvolupant amb el temps.
De moment un representatiu número es va presentar ahir en el monestir,
abrigallats per les signatures d'altres tantes, i que anirà en augment els
pròxims dies. Punt de partida per a iniciar algunes xerrades i negociacions.
D'altra banda, es va tirar molt en falta la presència i suport d'algun membre
de la junta de la FEEC, ja que allí
estàvem part dels seus associats, i consegüentment ens agradaria sentir-nos
representats i defensats. Esperem que pròximament canviïn la seva actitud.
M'agradaria aclarir l'eslògan i el jo interpreto. En absolut es tracta de no
respectar espècies protegides, a més existeixen una sèrie de lleis que, ens
agradin o no, cal respectar. Simplement és que s'apliquin amb criteri i no
exagerant l'àmbit o l'època. Exemples podem posar molts, però no és el moment.
Que es tanquin durant tot l'any parets o valls senceres, potser també és una
mica exagerat.
Que uns senyors decideixin qui pot obrir una via, segons els sembli a ells
(subcomissió) em sembla alguna cosa també fora de lloc i, molt especialment,
com s'emporta a Montserrat. De forma totalment feixista i autoritària.
Dissolució ja.
D'altra banda, hauria de ser el punt de partida i estendre's a la resta de
Catalunya, on el problema és el mateix. A Montserrat, simplement s'ha encès la
flama.
Però perquè això tiri endavant, és necessari el suport de totes les persones
afectades, per una vegada en la vida hauríem d'unir-nos en un front comú.
Contra toda
predicción meteorológica, ayer pudimos escalar. De todas las tormentas anunciadas,
solo cayeron 4 gotas mal contadas. De esta manera pudimos: Miki Matutano, Arman
Ballart y yo repetir l’Esperó del Mìstic. Preciosa vía que había escalado hace
casi 40 años y que nos gustó mucho a todos.
La segunda parte
del día estaba consagrada a la manifestación “Parets Lliures”
Creo que fue todo
un éxito y que logró congregar un buen número de personas reivindicando su
derecho a escalar.
Este es el
slogan de entrada, pero detrás hay algo mas que esperamos se vaya desarrollando
con el tiempo.
Por el momento
un representativo número se presentó ayer en el monasterio, arropados por las
firmas de otras tantas, y que irá en aumento los próximos días. Punto de partida
para iniciar algunas charlas y negociaciones.
Por otro lado,
se echó muy en falta la presencia y apoyo de algún miembro de la junta de la
FEEC, puesto que allí estábamos parte de sus asociados, y como tales nos
gustaría sentirnos representados y defendidos. Esperemos que próximamente
cambien su actitud.
Me gustaría
aclarar el slogan y lo yo interpreto. En absoluto se trata de no respetar
especies protegidas, además existen una serie de leyes que, nos gusten o no,
hay que respetar. Simplemente es que se apliquen con criterio y no exagerando
el ámbito o la época. Ejemplos podemos poner muchos, pero no es el momento.
Que se cierren
durante todo el año paredes o valles enteros, quizás también sea un poco
exagerado.
Que unos señores
decidan quien puede abrir una vía, según les parezca a ellos (subcomisión) me
parece algo también fuera de lugar y, muy especialmente, como se lleva en
Montserrat. De forma totalmente fascista y autoritaria. Disolución ya.
Por otro lado,
debería ser el punto de partida y extenderse al resto de Catalunya, donde el
problema es el mismo. En Montserrat, simplemente se ha encendido la llama.
Pero para que
esto tire adelante, es necesario el apoyo de todas las personas afectadas, por
una vez en la vida deberíamos unirnos en un frente común.