lunes, 11 de febrero de 2013

PARET DE LA CODOLOSA

Esta pared debería pasar a la historia Montserratina como única en su género: ha pasado de ser totalmente ignorada por los escaladores a coserse de itinerarios en pocos años. Yo diría que tan cosida, que puedes comenzar en una punta e ir atravesando todas las vías hasta la otra punta sin pasar miedo ni apuro ninguno. En la guía aparecen los itinerarios embutidos en un dibujo saturado hasta la saciedad, el problema es que cuando ya estaba cerrado el plazo, cada semana se abría una nueva vía que yo intentaba meter con calzador puesto que ya no se podían añadir más páginas a la maqueta. Una vez publicado, aún se ha abierto otra más. Lo más curioso es la elevada afluencia de personal, bajo el signo de: sol + cercanía al coche + grado bajo + muchos seguros. En cuanto a continuidad y belleza la cosa ya no tiene tanto nivel, es lo incomprensible del tema. Pero todo tiene su público y sobre gustos… Por suerte tenemos mucho de todo y para todos, aunque algunos no parece que lo entiendan.

3 comentarios:

  1. Si, es escalada de consumismo... no hace falta respetar nada, hay un tramo de paret, por muy "cutre" que sea i virgen, i a taladrar, que falta gente. Como dices: ¡hay gustos y roca para todos!
    Antes cuando habian las cinco vias de siempre, era un sitio que amenudo iba però hace más de dos años que no ya no voy.
    Para gustos, colores

    ResponderEliminar
  2. Hombre cuando solo dispones para escalar de un rato después de trabajar és una buena opción para el invierno que los dias són cortos

    ResponderEliminar
  3. Publicado por Joan Prunera en 21.05 5 comentarios Enlaces a esta entrada
    Etiquetas: La Codolosa (Montserrat)
    dimecres 20 de juliol de 2011
    Reequipament de la via de les cabres
    17.07.2011



    La via reequipada
    Quedo el diumenge amb Joan Baraldes sense tenir res en clar, dons es preveu mal temps i com sempre (o gairebé) no l'encerten. Es curiós que anys enrere, quan començava a sortir a la muntanya, ni ens miravem el temps, marxàvem i punt... Quan arribem al lloc en Joan, em proposa anar a una via que va obrir fa un temps i que li han dit algunes veus que està un pel "exposada" i així aprofitarà i posarà uns parabolts. Jo no habia vis mai com es posaven el parabolts amb una "andròmina" d'aquestes de foradar i en va agradar l'idea.

    Arribem a la paret de la Codolosa i la via en concret es la de "les cabres" te dos llargs però l'ultim es molt llarg, uns 53 metres i segons ho veiem, farem una reunió en mig.

    El primer llarg s'el fa en Joan B i vaig "flipar" com en qüestió de tres minuts, mal contats, va i em posa un parabolt! Osties! es temptador comprar-te una màquina d'aquestes i obrir vies... o per restaurar alguna via (que falta li fa) amb permís dels oberturistes si encara hi son i si no amb tota la cura i ètica possible, no se... els meus pensaments es barallaven amb: ètica i poc nivell, aventura i escalada "pa'cobardes" i el meu cap "barrinaba" amb les polèmiques d'avui en dia sobre obrir vies, reequipar, retroequipar, restaurar... trepitjar itineraris mes agossarats i antics... sempre m'he considerat un escalador "del montón" i "mediocre", on m'he sentit orgullós dels triomfs personals que no han passat mai d'aquí, de ser "triomfs personals" (sense oblidar mai als companys, es clar)... però, be... estic anant-me "por los Cerros de Úbeda" i no soc el més indicat per opinar... Be, total que a possat un parabolt rapidíssim.


    En Joan B posant un parabolt d'allò més ràpid...
    El segon llarg m'el faig jo i veig que el parabolt està a sis metres de la reunió i que si caus abans d'arribar a la "xapa" et fots una "cleca" contra el company i de retruc a la repisa que no fot gens de gràcia. Surto i la presa es molt bona i arribo a la xapa prou be (el graduo de V, però el meu cap deiu que es V+ , deu ser per l'acolloniment). El llarg es molt maco on hi han un "alejillos" que no matan pero arribes a la reunió una mica "tocat", es un llarg... molt llarg. Quan puja en Joan B decidim possar una reunió entre mig del llarg en un replanet al costat d'un pont de pedra i així creiem que la via estarà mes correcte per la gent i ara fa un dia esplendit i el sol pica de valent.

    Uf!!!, mes tranquil quan he "xapat" el primer seguro del segon llarg...

    En Joan B després d'haver muntat una reunió al mig del llarg.

    Es una via sense cap pretensió, però maca de fer-la i ara està mes correcte "pa'escaladores" cobardes com jo, tot i que, particularmente, m'agrada mes escalar entre "seguro i seguro" i si els puc possar jo, millor.
    En fi, un matí agradable i amb molt bona companyia... i ara ja no podré dir que no se com funciona aixó dels "taladros"


    ResponderEliminar